Davant la importància històrica i social, l’any 1969, les representacions de La Passió de Cervera es declararen d’interès públic.
L’èxit ha estat constant de llavors ençà i, malgrat que el text continua essent el mateix, l’escenificació ha sofert innombrables millores: La direcció artística s’ha professionalitzat. S’han incorporat dos escenaris laterals al Gran Teatre de La Passió que ofereixen una visió espectacular amb els 40 metres totals de boca d’escenari, essent el teatre amb la boca més gran d’Espanya i la tercera d’Europa.
La construcció de decorats corporis en el 90% de les escenes, els quals ofereixen una espectacularitat realista a tots els espais, i combinen recordant la bellesa històrica dels grans antics decorats de paper que encara es conserven en algunes escenes. Amb la renovació de l’apartat luminotècnic totalment digitalitzat, s’ofereix un ambient determinat en cada ocasió, conjuntament amb el so, també digitalitzat, que realça amb més potència i qualitat sonora les escenes de l’espectacle. La nova elaboració del vestuari; reproducció fidel a la indumentària del temps.
Els efectes especials introduïts amb gran espectacularitat perquè l’espectador gaudeixi d’un espectacle complet en tots els sentits. Tot això i la col·laboració de 300 persones a l’escenari configuren un espectacle àgil i modern, oferint una visió espectacular i realista de les tradicionals representacions de La Passió de Cervera.
Diversos Historiadors importants, conjuntament amb els estudis realitzats per la Universitat de la Sorbona de París, han reconegut les escenificacions de La Passió de Cervera com les més antigues de tot Europa, demostrant un cop més el punt de partida d’aquest espectacle ara ja mediàtic.
